 |
 |
 |
|
|
|||
 |
|
 |
|
Contributions to https://bogeria.wikispaces.com/ are licensed under a Creative Commons Attribution Share-Alike 2.5 License. 
Portions not contributed by visitors are Copyright 2018 Tangient LLC
TES: The largest network of teachers in the world
Portions not contributed by visitors are Copyright 2018 Tangient LLC
TES: The largest network of teachers in the world
Loading...
Table of Contents
Isabel II
- 1830: Va néixer Isabel II, el 10 d'octubre. Filla primogènita del últim matrimoni de Fernàn VII amb Maria Cristina de Borbó amb la que es va casar al 1829 després d'enviudar de la seva tercera esposa. L'historia d'Isabel té 74 anys.
Sis mesos abans del naixement d'Isabel, el rei va decretar una nova llei que deia que una dona podria heretar el tro en el cas de que no hi hagi cap primogènit home.Fins aquell dia l´hereu al tro era el seu tiet Carlos Maria Isidro.
El dret al tro d'Isabel va ser molt qüestionat per algunes persones, ja que volien que l'hereu fos en Carlos, el germà de Fernan VII.
Luque i Paula (luckeluck i pauUla)
General Prim
Joan Prim i Prats,
General Prim (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola. Va ser president del consell de ministres entre els anys 1869 i 1870.Per les seves victòries sobre partides carlines (l’anomenada Guerra dels set anys) va ser ascendit a tinent. Noves accions victorioses el van promoure a capità. Seguidament va assaltar Solsona i aconseguí escalar personalment el fort obrint les portes, acció per la qual va ser ascendit a comandant. Amb sols 26 anys el seu nom ja era un símbol de valor.
Després del pronunciament liberal de la Granja els constitucionalistes es van dividir en conservadors i progressistes.Es va presentar a diputat per la província de Tarragona i va obtenir l’escó (1841).
Els conservadors el van enviar a Puerto Rico i allì fou anomenat capità general de Puerto Rico..
En les següents eleccions Prim es va presentar candidat per diversos districtes electorals catalans, va ser elegit pel de Vic. Però les Corts van ser dissoltes i es van convocar altres noves. Prim va tornar a presentar-se per Vic, però el govern, incòmode amb la seva posició parlamentària, el va nomenar de nou Capità General de Puerto Rico; després de les eleccions es va anul·lar aquest nomenament. Prim es va quedar sense escó i sense càrrec. Però un diputat progressista havia obtingut el seu escó per dos districtes, i deixava lliure un d'ells a Barcelona, oferint donar suport a Prim per obtenir-lo en el seu lloc. Prim des de la rebel·lió de la Jamancia no era molt apreciat a Barcelona, però va prometre rectificar els seus errors, ser el campió del liberalisme progressista, defensar els drets catalans especialment els econòmics, i erigir-se en màxim defensor de les llibertats ciutadanes, i el poble el va creure i va ser elegit, complint després la paraula. Estant a França hi van haver noves eleccions i encara que sols es va autoritzar el retorn de Prim cinc dies abans d'aquestes, el general va ser reelegit per Barcelona, encapçalant l'oposició al parlament, però aquest poc després va ser tancat novament i Prim va sortir d'Espanya cap a França (1853). Estant allà es va iniciar la Guerra de Crimea i Prim va demanar ser delegat espanyol,li van concedir la petició.
Estant en Roulschouck va conèixer la notícia del victoriós pronunciament liberal a Espanya (La Vicalvarada) i va tornar precipitadament. Prim es va oposar a la guerra, i se’l va acusar d'actuar així per haver-se casat amb una mexicana anomenada Francisca Agüero.
Prim fou extraordinàriament sanguinari al Marroc a la batalla de cabo negrós i en la batalla de Teutan,però després de la signatura de la pau de Teutan (26 de abril de 1860), Prim va tornar a Espanya on fou molt ben rebut,sobretot a Catalunya,que inclús el van anomenar fill polític d'algunes ciutats.Prim va signar amb els representants del govern mexicà l'acord de La Soledad (Febrer 1862).
Entre 1864 i 1868 va executar el paper de conspirador liberal a Europa. Amb la mort de Leopoldo O'Donnell, i protegit pels sindicalistes (estiu de 1868), va ser l'ànima de la Revolució de Setembre de 1868, que va obtenir el derrocament d'Isabel II.
Al 19 Setembre, amb la col·laboració de Ruiz Zorrilla, Sagasta i altres líders polítics, va llançar el manifest (Espanya amb honor)
Al 27 de Desembre de 1870 mentre Amadeo regnava Espanya,quan el cotxe de cavalls en que viatjava el general Prim sortia del carrer del Turco, a Madrid,sis homes armats amb trabucs van encerclar el vehicle i van dispararl-os. El general va rebre ferides a l'espatlla , el braç esquerre i la mà dreta. La cara li va quedar plena de grans de pólvora. Tot i que les ferides no eren massa greus, el fet que se l'infectessin li va provocar la mort tres dies després.
Prim va tenir molts enemics : el duc de Montpensier, el regent Serrà, els esclaus i comerciants de la Habana, etc. sembla, no obstant això, que la persona directament responsable va ser un republicà fanàtic l'Andalús José Paul i Angulo.
Carla's
Revolució de 1868
Revolucio de 1868
La Revolució de 1868 va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc al setembre de 1868 i va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.
A la meitat dels anys 1860, el descontentament contra la monarquia d'Isabel II en els ambients populars, polítics i militars era patent. El moderantisme espanyol es trobava en una forta crisis interna i no havia sabut resoldre els problemes del país. La crisi econòmica era apressant i a tot arreu proliferaven els pronunciaments, i en l'exili, arribaven a acords per promoure encara majors desordres que conduïssin a un dràstic canvi de govern.Hi havia una greu crisi econòmica fins i tot després de les pèrdues en la Guerra Hispano-Sudamericana i per onsevulga proliferaven els pronunciaments, com el que en 1866 va liderar Joan Prim, i com la revolta dels sergents a Sant Gil. En l'exili, liberals i republicans arribaven a acords en Ostende (1866) i a Brussel·les (1867) per promoure encara més desordres que conduïssin a un dràstic canvi de govern, no ja per substituir el president Narváez, sinó amb l'objectiu últim d'enderrocar a la mateixa Isabel II i expulsar-la del tron espanyol. La Reina i el mateix règim monàrquic s'havien convertit en focus de les crítiques sobre els principals problemes del país. A la mort de O'Donnell en 1867 es va produir una important migració de simpatitzants de la Unió Liberal a les posicions del front que propugnava l'enderrocament d'Isabel II i l'establiment d'un govern més eficaç per a Espanya.
El setembre de 1868, la sort de la corona ja estava decidida. Les forces navals amb base a Cadis , sota el comandament de Juan Bautista Topete Carballo, es van amotinar contra el govern d'Isabel II. El pronunciament ocorria al mateix lloc on s'havia aixecat en armes contra el seu pare el General Riego cinquanta anys abans. S'advertia llavors l'existència de moltes forces en joc: mentre els militars es manifestaven monàrquics i només pretenien substituir la Constituciói el monarca, les Juntes, més radicals, mostraven la seva intenció d'aconseguir una vertadera revolució burgesa, basada en el principi de la sobirania nacional. Convé assenyalar també la participació de grups camperols andalusos, que aspiraven a la Revolució Social.
Narváez morí aquell mateix any, i això aprofundiria la crisi en els sectors moderats. Els generals Prim i Serrano van denunciar el govern, i gran part de l'exèrcit va desertar, passant-se al bàndol dels generals revolucionaris, a la seva tornada a Espanya.
i va creuar la frontera de França, d'on ja mai no tornaria. A partir d'aquest moment, i durant sis anys (1868 - 1974) s'intentà crear a Espanya un sistema de govern revolucionari, conegut com a Sexenni Revolucionari.
Sarai i Claudia
El sexenni democràtic
El sexenni (1868-1874) va ser l'etapa més democràtica del segle XIX, però també la més inestable. En poc més de sis anys l'Estat espanyol va conèixer una monarquia constitucional amb el rei estranger Amadeu I, i una república (per primera vegada en la seva historia).
Durant el Sexenni hem de parlar de quatre fases:
D'aquesta manera quedaven exclosos del sistema just aquells que durant el Sexenni havien perdut l'oportunitat d'assentar-se en el poder.
Sònia i Sarai.
Primera República
La Primera República Espanyola fou el règim polític des de la proclamació de les Corts (1873 - 1874), quan es iniciar la restauració borbònica a Espanya.
El primer intent republicà es caracteritza per la inestabilitat política, social i la violència. Aquesta va ser governada per quatre presidents fins que onze mesos després es va produir el cop d'estat i es va instaurar la república unitària dominada pel Duc de la Torre.
El període va estar marcat per tres guerres civils simultànies:
El major problema va ser la falta de republicans, la divisió d'aquests entre federalistes, volien estats autònms per crear un Estat de rang superior i unitaris, que volien un únic govern per a tot el país, va suposar un greu enfrontament.
PRESIDENTS
1873 : Estanislao Figueres, va ser escollit el 23 de febrer com a president de l'Assemblea Nacional, fins al juny.
1873 : Francisco Pi i Margall, escollit el 11 de juny com a federalista, fins el juliol.
1873 : Nicolàs Slamerón, va governar de juliol a setembre.
1873 - 1874 : Emilio Castelar, va estar durant setembre i gener.
1874 : Francisco Serrano i Domínguez, va estar des de gener i desembre.
El 29 de desembre de 1874, el general Martínez Campos es va pronunciar a Sagunt a favor de la restauració en el tron de la monarquia borbònica en la persona de do Alfonso de Borbó, fill d'Isabel II. El govern de Sagasta no es va oposar a aquest pronunciament, permetent la restauració de la monarquia. El triomf de la restauració borbònica es va assolir gràcies al treball previ d'Antonio Cánovas del Castell, que no obstant això era contrari al pronunciament militar.
Caterina del Cerro Portas
Carlota Diaz Serralta
1BTX B-2
La industrialització i la febre d'or
El s. XIX la indústria de cotó catalana va viure un nou període d'expansió gràcies a l'increment del mercat. També van progressar altres indústries vinculades al tèxtil, com per exemple la llana.
En aquesta etapa la indústria tèxtil catalana va canviar la seva localització.
Els bons resultats al tèxtil i a altres ciutats van donar impuls al desenvolupament d'altres indústries, com l'elèctrica. La primera central tèrmica de Barcelona va ser a l'any 1875 i més endavant es va convertir en la Companyia Barcelonesa d'electricitat. També van aparèixer empreses relacionades amb l'expansió del ferrocarril i dels transports.
El creixement industrial va anar acompanyat de l’aparició de noves entitats com l'expansió de la borsa.
Els guanys aconseguits van impulsar a les classes dominats de la primera meitat dels anys 80, que van ser anomenades els anys de la febre d'or.
La febre d'or va acabar amb la fallida d'importants institucions financeres catalanes, que ja no es van recuperar i, també va portar la indústria a la crisi.
zoezoe y sansan