bogeria - General Prim

Joan Prim i Prats,

General Prim (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola. Va ser president del consell de ministres entre els anys 1869 i 1870.
Per les seves victòries sobre partides carlines (l’anomenada Guerra dels set anys) va ser ascendit a tinent. Noves accions victorioses el van promoure a capità. Seguidament va assaltar Solsona i aconseguí escalar personalment el fort obrint les portes, acció per la qual va ser ascendit a comandant. Amb sols 26 anys el seu nom ja era un símbol de valor.
Després del pronunciament liberal de la Granja els constitucionalistes es van dividir en conservadors i progressistes.Es va presentar a diputat per la província de Tarragona i va obtenir l’escó (1841).
Els conservadors el van enviar a Puerto Rico i allì fou anomenat capità general de Puerto Rico..
En les següents eleccions Prim es va presentar candidat per diversos districtes electorals catalans, va ser elegit pel de Vic. Però les Corts van ser dissoltes i es van convocar altres noves. Prim va tornar a presentar-se per Vic, però el govern, incòmode amb la seva posició parlamentària, el va nomenar de nou Capità General de Puerto Rico; després de les eleccions es va anul·lar aquest nomenament. Prim es va quedar sense escó i sense càrrec. Però un diputat progressista havia obtingut el seu escó per dos districtes, i deixava lliure un d'ells a Barcelona, oferint donar suport a Prim per obtenir-lo en el seu lloc. Prim des de la rebel·lió de la Jamancia no era molt apreciat a Barcelona, però va prometre rectificar els seus errors, ser el campió del liberalisme progressista, defensar els drets catalans especialment els econòmics, i erigir-se en màxim defensor de les llibertats ciutadanes, i el poble el va creure i va ser elegit, complint després la paraula. Estant a França hi van haver noves eleccions i encara que sols es va autoritzar el retorn de Prim cinc dies abans d'aquestes, el general va ser reelegit per Barcelona, encapçalant l'oposició al parlament, però aquest poc després va ser tancat novament i Prim va sortir d'Espanya cap a França (1853). Estant allà es va iniciar la Guerra de Crimea i Prim va demanar ser delegat espanyol,li van concedir la petició.
Estant en Roulschouck va conèixer la notícia del victoriós pronunciament liberal a Espanya (La Vicalvarada) i va tornar precipitadament. Prim es va oposar a la guerra, i se’l va acusar d'actuar així per haver-se casat amb una mexicana anomenada Francisca Agüero.
Prim fou extraordinàriament sanguinari al Marroc a la batalla de cabo negrós i en la batalla de Teutan,però després de la signatura de la pau de Teutan (26 de abril de 1860), Prim va tornar a Espanya on fou molt ben rebut,sobretot a Catalunya,que inclús el van anomenar fill polític d'algunes ciutats.Prim va signar amb els representants del govern mexicà l'acord de La Soledad (Febrer 1862).
Entre 1864 i 1868 va executar el paper de conspirador liberal a Europa. Amb la mort de Leopoldo O'Donnell, i protegit pels sindicalistes (estiu de 1868), va ser l'ànima de la Revolució de Setembre de 1868, que va obtenir el derrocament d'Isabel II.
Al 19 Setembre, amb la col·laboració de Ruiz Zorrilla, Sagasta i altres líders polítics, va llançar el manifest (Espanya amb honor)
Al 27 de Desembre de 1870 mentre Amadeo regnava Espanya,quan el cotxe de cavalls en que viatjava el general Prim sortia del carrer del Turco, a Madrid,sis homes armats amb trabucs van encerclar el vehicle i van dispararl-os. El general va rebre ferides a l'espatlla , el braç esquerre i la mà dreta. La cara li va quedar plena de grans de pólvora. Tot i que les ferides no eren massa greus, el fet que se l'infectessin li va provocar la mort tres dies després.
Prim va tenir molts enemics : el duc de Montpensier, el regent Serrà, els esclaus i comerciants de la Habana, etc. sembla, no obstant això, que la persona directament responsable va ser un republicà fanàtic l'Andalús José Paul i Angulo.