En el capítol 3 surten una serie de personatges històrics, com Isabel II o el General Prim.
El General Prim es l'ídol d'en Serrallonga.
En aquest capítol podem veure que el narrador i el seu cosí van de caça a prop d'on viu en Serrallonga, aleshores s'apropen a sa casa i entren a veure si el troben. Pugen a la seva habitació però no troben a ningú. El narrador es fixa en l'habitació d'en Serrallonga i veu la seva obsessió pel General Prim. Tot està ple de quadres, fotos, etc,. Al narrador i al seu cosí els hi sembla graciós,curiós, i que té originalitat.
Mentre ells estan contemplant l'habitació algú comença a cridar lladres! lladres! i es quan arriben les germanes d'en Serrallonga: l'Adela i la Carolina. La Carolina es posa a xisclar com una boja, l'Adela al principi també però al instant es tranquil·litza, la Carolina en canvi no es tranquil·litza en tota l'estona. L'Adela els convida a que passin al menjador i aquí en aquest tros del capítol el narrador ens fa una descripció d'ella: una noia calmada, que fa goig de lluny, sensual, té una frescor esponjosa de la pell, bonica cabellera d'un ros tabac clar, ulls petits d'un gris verdós, una amplada excessiva del llavi superior de la mandíbula inferior tirada endavant, simpàtica, intel·ligent, dolça, té força pit, i té una manera de vestir exagerada.També descriu a la Carolina, què és tot al contrari.
El General Prim es l'ídol d'en Serrallonga.
En aquest capítol podem veure que el narrador i el seu cosí van de caça a prop d'on viu en Serrallonga, aleshores s'apropen a sa casa i entren a veure si el troben. Pugen a la seva habitació però no troben a ningú. El narrador es fixa en l'habitació d'en Serrallonga i veu la seva obsessió pel General Prim. Tot està ple de quadres, fotos, etc,. Al narrador i al seu cosí els hi sembla graciós,curiós, i que té originalitat.
Mentre ells estan contemplant l'habitació algú comença a cridar lladres! lladres! i es quan arriben les germanes d'en Serrallonga: l'Adela i la Carolina. La Carolina es posa a xisclar com una boja, l'Adela al principi també però al instant es tranquil·litza, la Carolina en canvi no es tranquil·litza en tota l'estona. L'Adela els convida a que passin al menjador i aquí en aquest tros del capítol el narrador ens fa una descripció d'ella: una noia calmada, que fa goig de lluny, sensual, té una frescor esponjosa de la pell, bonica cabellera d'un ros tabac clar, ulls petits d'un gris verdós, una amplada excessiva del llavi superior de la mandíbula inferior tirada endavant, simpàtica, intel·ligent, dolça, té força pit, i té una manera de vestir exagerada.També descriu a la Carolina, què és tot al contrari.
Armando Follones
Revisat per: Sarai Parada