bogeria - cap IX

En aquest capítol es troba el desenllaç de la novel·la. L'Armengol li ensenya al narrador la carta que confirma la mort d'en Daniel Serrallonga. El narrador es va quedar sorprès ja que només feia tres mesos que l'havien tancat en el manicomi, i ja era mort. Llavors fou quan el narrador començà a sentir-se molt malament per haver-se comportat tant malament amb aquell pobre home, malalt que estava del cap,i riure's-en tant d'ell.
El narrador i L'Armengol van agafar el cotxe i es van dirigir a El Paradís per a acomiadar-se del difunt.El narrador junt amb el seu amic es dona compte de que en Giberga tenia tota la raó amb el seu diagnòstic.
En arribar a l'hospital on hi era el difunt, el narrador va conèixer al menut i a la vídua, en un ambient trist i amarg prengueren camí fins arribar a l'administració on es trobava el difunt. El fill d'en Serrallonga es va quedar mirant-lo pensant en el que havia sigut per a ell el seu pare, un home que li donava el seu amor però també el que li havia pegat tantes vegades. En el seu rostre es podien veure certs gestos de dolor i tristesa.De sobte fou quan aparegueren l'Adela i la Carolina acompanyades de dos homes. Elles enfurismades començaren a cridar com unes feres salvatges, com si estiguessin indignades desprès de tot el que li havien fet passar al seu pobre germà, que ara era mort. Allí fou on començà la discussió, les germanes molt alterades començaren a cridar i a insultar a la vídua i al fillet, dient-lis que eren els culpables de la mort del seu germà. La disputa no va acabar fins que de cop i volta va aparèixer la creu parroquial de la comunitat i els sis o vuit capellans que l'acompanyaven. En aquell moment fou quan els acompanyants de les germanes i elles se'n van anar avergonyides i a la vídua se la van emportar. Els demés van precedir la missa i en aquell moment fou quan el difunt pogué descansar en pau.
El narrador, després de tot el que havia passat, sent una amargor i tristesa profunda dintre d'ell per haver-se rigut d'ell, per què se n'adona de que el que tenia el pobre home era una infermetat que es reflectia en el seu entorn familiar, i la vergonya i la pena que les germanes li produïen al no tenir gens de compassió ni tant sol quan el pobre ja era mort. S'indigna per l'abandonament del pobre difunt.