cap V

En Serrallonga dona signes de bogeria ja confirmades pel Giberga. Va passar que en Serrallonga es va barallar amb el pare del Giberga, aquest era el metge de la família. La disputa va ser causada per la trucada de'n Serrallonga al pare del Giberga, ja que es queixava de mal de cap, de que no veia bé, malestar general… El metge li va dir que tenia que sortir de casa per caçar i moure's una mica, també per la vista unes ulleres de sol, per que es queixava també de la llum ja que deia que l´enlluernava i que es prengués bromur. Però en Serrallonga es va enfadar i el va començar a escridassar sense raó, insultant-lo. La seva bogeria es podia ja veure.
També ho reflexa intentant casar-se per punt, fent que el narrador ho trobi absurd graciós i en Giberga dient lo que sempre diu, que esta boig.
Però encara així el nostre narrador creu que en Serrallonga no esta boig i que pot canviar, per que ell segueix pensant que encara que el seu pare sigués un boig ell no ho té que ser, i en Giberga, només exposa la realitat.

Nomes em cal dir una frase de Samuel Beckett un poeta i novel·lista irlandès: Tots naixem boixos. Alguns segueixen així sempre.

David Luque
Revisat per: Sarai Parada