La Bogeria per capítols:

---

Poseu el nom de qui ha escrit el text i de qui l'ha revisat. D'aquesta forma: escrit per ....., revisat per .....

Cap I

En el primer capítol el narrador explica una mica la seva vida, com per exemple que esta fent una carrera i també presenta a l'Armengol que és un company on estudia amb ell. L'Armengol li diu al narrador que si vol anar a un lloc que es diu el Cafè de les Delícies i que allà potser trobarien a en Daniel Serrallonga, el qual el narrador ja tenia ganes de conèixer.
Però destacan, el personatge de'n Daniel Serrallonga es presentat pel narrador, el descriu físicament i el narrador dedueix que en Daniel és molt estrafolari i curiós, i la seva presentació psicològica es feta pel mateix Serrallonga per la seva actuació.
El narrador i l'Armengol l'insulten i es riuen a espatlles seves, prenent-li el pel.El narrador es dóna compte del que fa, però l'Armengol segueix perdent-li el respecte a en Daniel Serrallonga.

mossos d'esquadra del S.XIX

Escrit per Sònia Junyent Vidal
Revisat per: Sarai Parada

Cap II

En aquest capítol s'opina molt sobre l'ambient en el que viu en Daniel Serrallonga, per això, el tema principal és la vida de Don Ignasi, el pare d'en Daniel. En Giberga, el narrador i l'Armengol, encara que no vol interrompre la constant discussió dels dos prime

Philippe Pinel

rs, que parlen sobre l'estat mental de Don Ignasi.
L'Armengol i el narrador, discrepant totalment sobre aquest tema, mentre que en Giberga creu que Don Ignasi es un home malalt, irresponsable i per tant boig, amb els arguments de que va estudiar una carrera que no li agradava. Es va lligar amb una dona de sentiments oposats als seus, es donava al joc, li donava mala vida a la seva dona, entre altres coses. Mentre que el narrador opinava tot el contrari, i discutia dient-l'hi a en Giberga que ell i tots com a aprenents de metge, sempre que veiessin a una persona diferent, extravagant i que es diferència moralment dels demés, és un home boig.
El narrador, indignat amb la opinió d'en Giberga, qüestiona tot el que diu, ja que creu que dóna la seva opinió només en qüestions subjectives, donant la mateixa respostes per tots els comportaments de Don Ignasi, que està boig. A diferencia del narrador, que intenta buscar un altre resposta, se'l toma molt personalment, ja que quan en Giberga diu que Don Ignasi es trobava en un cercle viciós, li fereix.
En conclusió, tot el capítol és una intensa discussió entre en Giberga i el narrador sobre l'estat mental del pare d'en Serrallonga, per investigar d'alguna manera, l'ambient en el que en Daniel Serrallonga es va criar. L'Armengol només interrompia alguna vegada per donar una opinió sense arguments, i per riure's dels dos.

J.E Dominique Esquirol

Escrit per: Paula Raponi
Revisat per: Sarai Parada

Cap III

En el capítol 3 surten una serie de personatges històrics, com Isabel II o el General Prim.
El General Prim es l'ídol d'en Serrallonga.
En aquest capítol podem veure que el narrador i el seu cosí van de caça a prop d'on viu en Serrallonga, aleshores s'apropen a sa casa i entren a veure si el troben. Pugen a la seva habitació però no troben a ningú. El narrador es fixa en l'habitació d'en Serrallonga i veu la seva obsessió pel General Prim. Tot està ple de quadres, fotos, etc,. Al narrador i al seu cosí els hi sembla graciós,curiós, i que té originalitat.
Mentre ells estan contemplant l'habitació algú comença a cridar lladres! lladres! i es quan arriben les germanes d'en Serrallonga: l'Adela i la Carolina. La Carolina es posa a xisclar com una boja, l'Adela al principi també però al instant es tranquil·litza, la Carolina en canvi no es tranquil·litza en tota l'estona. L'Adela els convida a que passin al menjador i aquí en aquest tros del capítol el narrador ens fa una descripció d'ella: una noia calmada, que fa goig de lluny, sensual, té una frescor esponjosa de la pell, bonica cabellera d'un ros tabac clar, ulls petits d'un gris verdós, una amplada excessiva del llavi superior de la mandíbula inferior tirada endavant, simpàtica, intel·ligent, dolça, té força pit, i té una manera de vestir exagerada.També descriu a la Carolina, què és tot al contrari.

Armando Follones
Revisat per: Sarai Parada

Cap I-II-III

Durant aquests tres primers capítols de la novel·la, els successos transcorren en un temps determinat.
Per començar, ens situem en l’any 1867, any en el qual comencen a haver-hi diferents disputes i revoltes. Del primer al tercer capítol passa un temps limitat, que està aproximadament en el transcurs d’un parell de mesos o tres.
En els capítols s’aprofita per a introduir els diferents temes a tractar. Al primer capítol, es parla d’en Serrallonga; dels seus interessos i de la seva personalitat, de com actua i quins punts cal ressaltar d'ell. Després al segon capítol, passa a parlar del pare d’en Serrallonga, l’anomenat Ignasi Serrallonga i de les seves manies i vida personal. Per acabar amb aquest trio de capítols, acabem parlant de les germanes d’en Serrallonga.
Els tres capítols estan relacionats de forma directa amb en Serrallonga, ja que l'observació més objectiva és la descripció d'ell i el seu voltant. En parla de la seva vida quotidiana i també personal i ens dóna a conèixer les seves aptituds, i la seva forma de pensar i actuar.


Patrícia Boquete
Revisat per: Sarai Parada

Cap IV

En aquest capítol en Daniel Serrallonga se'n va tres anys a Madrid, una vegada allà, durant les Corts Constituents, fa de diputat al costat del seu ídol el general Prim i Prats, un militar i polític progressista a qui aconsegueix conèixer. Les relacions que té amb els més desdenyosos de la política li costen a més a més de la despesa, l'enfonsament del negoci de la seva indústria i el total descrèdit de la seva germana gran que un dia, enfadada per culpa de l'altra germana, està durant dos dies fugitiva amb un tinent de caçadors.
Tots aquests fets succeeixen acompanyats per les guerres Carlines. A més a més l' assassinat del general Prim (1870), provoca la desesperació d'en Serrallonga per venjar-se. Per últim, destaca el sofriment causat pel sexenni democràtic (1868-74).
En Serrallonga torna a Madrid amb el propòsit d' enxampar als possibles assassins del general Prim. Des d'aquell moment comença a tenir un trastorn mental, creu que han sigut els jesuïtes, i per aquest motiu la policia el persegueix i és tractat de boig.
En Serrallonga sofreix molts desequilibris mentals. El seu ídol es mort, s'arruïna, la seva germana se'n va amb un tinent, etc, i a conseqüència de tot això acaba perdent el control.

(Claudia Castells)

Revisat per tota la classe.

Cap V

En Serrallonga dona signes de bogeria ja confirmades pel Giberga. Va passar que en Serrallonga es va barallar amb el pare del Giberga, aquest era el metge de la família. La disputa va ser causada per la trucada de'n Serrallonga al pare del Giberga, ja que es queixava de mal de cap, de que no veia bé, malestar general… El metge li va dir que tenia que sortir de casa per caçar i moure's una mica, també per la vista unes ulleres de sol, per que es queixava també de la llum ja que deia que l´enlluernava i que es prengués bromur. Però en Serrallonga es va enfadar i el va començar a escridassar sense raó, insultant-lo. La seva bogeria es podia ja veure.
També ho reflexa intentant casar-se per punt, fent que el narrador ho trobi absurd graciós i en Giberga dient lo que sempre diu, que esta boig.
Però encara així el nostre narrador creu que en Serrallonga no esta boig i que pot canviar, per que ell segueix pensant que encara que el seu pare sigués un boig ell no ho té que ser, i en Giberga, només exposa la realitat.

Nomes em cal dir una frase de Samuel Beckett un poeta i novel·lista irlandès: Tots naixem boixos. Alguns segueixen així sempre.

David Luque
Revisat per: Sarai Parada

Cap VI

En aquest capítol el narrador s'instal·la a Barcelona amb la seva esposa, la Matilda i els seus pares. Un dia passejant amb la seva família, es troben a l'Armengol a qui conviden l'endemà per a que vagi a dinar amb ells.
El dia del dinar, l'Armengol li va caure molt bé a la família per totes les bromes que feia, ja que van estar parlant sobre el casament d'en Serrallonga al portar notícies noves. L'Armengol va explicar que en Serrallonga finalment s'havia casat amb la Salomé, la filla d'en "Fura", per orgull i per portar-li la contraria les seves germanes, ja que l'havien contradit i enfurismat.
Al cap i a la fi el narrador no es creia el que el seu amic li contava, però tota aquesta tragèdia de la que ja havien parlat anteriorment amb en Giberga es va convertir en una conversa plena de bromes i gràcies degut a les explicacions de l'Armengol.

(Caterina del Cerro)

Revisat per: Sarai Parada

Cap IV-V-VI

En Serrallonga torna de Madrid, abandonant el seu paper de diputat, al costat del seu ídol, el General Prim durant tres anys.
Durant aquest període es parlen de diversos fets històrics, com la revolució dels Carlins contra els Isabelins, i a més, una penosa noticia que fa que en Serrallonga s'endinsi en una gran depressió. La mort del seu ídol, el General Prim, el marca durant molt de temps. Aquests fets transcorren dins del Sexenni Democràtic, el qual dura sis anys.
Centrant-nos en un dels fets més destacats de la novel·la, la mort del General Prim, podem treure-hi petites conclusions de la reacció d'en Serrallonga davant aquesta notícia, una de les actituds, possiblement que més crida l'atenció és la ràbia i la venjança que vol duu a terme.
En Serrallonga amb ajuda d'en Calada, esbrina que un grup jesuïta es el responsable de la mort del seu ídol i fa tot el possible per venjar-se-hi, però, això dona pas a un petit començament, en un món, on en Serrallonga queda sol i la gent que l'envolta el tracta com a molestant.
Tots aquests fets el fan alterar-se i enrabiar-se més, a part de la tràgica notícia, també li afecta la pèrdua de diners que havia invertit i finalment, s'arruïna.
A partir d'aquest moment i desprès de la visita al pare d'en Giberga es pot veure la bogeria d'en Serrallonga. En Giberga i el narrador, estan bocabadats, tant per l'actitud d'ell, com pel casament, que segons ells només ho fa per portar-li la contrària a les germanes. En Giberga, està completament segur de que en Serrallonga està boig, tant pel seu passat com pel seu present, i el narrador s'ho nega.
Seguidament, en Serrallonga celebra el seu casament, del qual tots se'n riuen i fan burla davant de la farsa i del pensament de que "ningú es casaria amb en Serrallonga", mentre que el narrador, s'instal·la amb la Matildeta.
En aquest moment, podem destacar la diferència entre un matrimoni real, es a dir en el que les dues persones s'estimen, com es el cas del narrador i la Matildeta, i entre un matrimoni farsant, en aquest cas la dona, estima a l'home, però aquest només ho fa per orgull, com es el cas d'en Serrallonga i la seva dona Salomé. Aquest període de temps, es podria situar entre els anys 1867 i 1872.
Aquests tres capítols són els que marquen el començament, i el desenvolupament de la bogeria d'en Daniel Serrallonga.


Mort del General Prim a l'any 1870.



(Carlota Díaz Serralta)
Revisat per: Sarai Parada

Cap VII

En aquest capítol en Serrallonga s’enfronta a un plet imposat per les seves germanes, Carolina i Adela. El volen fer fora del testament, ja que és l’hereu i els hi reclama més diners dels que els hi toca a la llegítima.
Totes dues diuen que el seu pare, Ignasi Serrallonga era dement i que per aquesta raó, el testament no havia sigut escrit amb seny. En Giberga dictamina en el judici que aquest senyor era boig i que no presentava cap mena de capacitat normal mental.
En Serrallonga acudeix al narrador perquè li faci d’advocat i també, l’ajudi a guanyar el plet.
Les seves germanes no el deixen en pau i li fan la vida impossible, i en Daniel té por de que elles li facin alguna cosa a la seva dona Salomé o al seu fill.
Tot això, li afecta molt negativament i el porta a la histèria i a la bogeria.


Zoe Roig.
Revisat per: Sarai Parada

Cap VIII

Una vegada guanyat el plet, en Serrallonga es dedica a invertir en la borsa per guanyar terrenys i diners, però poc a poc demostra una actitud agressiva i molt desequilibrada.
Feia tres anys que ni l'Armengol ni el narrador veien al Serrallonga, però un dia la dona del Serrallonga acudeix al despatx de l'Armengol per demanar el divorci. Deia que en Daniel cada cop estava més boig i que la maltractava a ella i al seu fill i per afirmar més la bogeria, ell l'acusa de tenir un amant, precisament en Giberga. La vigila constantment i no la deixa ni sortir al carrer. Justament té una actitud que ens recorda a la del seu pare, don Ignasi Serrallonga, que s'enganxa al joc i els hi fa la vida impossible a la seva dona i al seu fill.
El narrador passejant amb l'Armengol, arribant a la Ciutadella veuen que passa alguna cosa estranya per la gentada que hi ha.
L'home que està fent tot aquest escàndol té un aspecte desagradable, sense corbata, amb la roba bruta, grenyós i amb una mirada esmorteïda, definitivament l'aspecte físic d'un boig. S'adonen que efectivament és el Serrallonga cridant l'atenció de la gent.
Una vegada tret de tota aquella gentada l'hi duen al gran manicomi "El Paradís".


Passeig de la Ciutadella.


Carla Sánchez
Revisat per: Sarai Parada

Cap IX

En aquest capítol es troba el desenllaç de la novel·la. L'Armengol li ensenya al narrador la carta que confirma la mort d'en Daniel Serrallonga. El narrador es va quedar sorprès ja que només feia tres mesos que l'havien tancat en el manicomi, i ja era mort. Llavors fou quan el narrador començà a sentir-se molt malament per haver-se comportat tant malament amb aquell pobre home, malalt que estava del cap,i riure's-en tant d'ell.
El narrador i L'Armengol van agafar el cotxe i es van dirigir a El Paradís per a acomiadar-se del difunt.El narrador junt amb el seu amic es dona compte de que en Giberga tenia tota la raó amb el seu diagnòstic.
En arribar a l'hospital on hi era el difunt, el narrador va conèixer al menut i a la vídua, en un ambient trist i amarg prengueren camí fins arribar a l'administració on es trobava el difunt. El fill d'en Serrallonga es va quedar mirant-lo pensant en el que havia sigut per a ell el seu pare, un home que li donava el seu amor però també el que li havia pegat tantes vegades. En el seu rostre es podien veure certs gestos de dolor i tristesa.De sobte fou quan aparegueren l'Adela i la Carolina acompanyades de dos homes. Elles enfurismades començaren a cridar com unes feres salvatges, com si estiguessin indignades desprès de tot el que li havien fet passar al seu pobre germà, que ara era mort. Allí fou on començà la discussió, les germanes molt alterades començaren a cridar i a insultar a la vídua i al fillet, dient-lis que eren els culpables de la mort del seu germà. La disputa no va acabar fins que de cop i volta va aparèixer la creu parroquial de la comunitat i els sis o vuit capellans que l'acompanyaven. En aquell moment fou quan els acompanyants de les germanes i elles se'n van anar avergonyides i a la vídua se la van emportar. Els demés van precedir la missa i en aquell moment fou quan el difunt pogué descansar en pau.
El narrador, després de tot el que havia passat, sent una amargor i tristesa profunda dintre d'ell per haver-se rigut d'ell, per què se n'adona de que el que tenia el pobre home era una infermetat que es reflectia en el seu entorn familiar, i la vergonya i la pena que les germanes li produïen al no tenir gens de compassió ni tant sol quan el pobre ja era mort. S'indigna per l'abandonament del pobre difunt.

Passeig de la vall d'Horta

Carla Soria Albert.
Revisat per: Sarai Parada

Cap VII-VIII-IX

Des de el capítol set al nou han passat tres anys.
Els tres moments en el què apareix en Serrallonga és al capítol 1, on el narrador el descriu, als capítols 7 i 8, on es veu la seva bogeria i quan es presenta a casa del narrador i al capítol 9 quan ja està mort.Als primers capítols en Serrallonga es diu que és curiós, extravagant, etc..i als finals es diu que s'està tornant boig.
Aquests tres capítols venen a significar la conclusió de la novel·la.
Als capítols 7 i 8 es dóna la conclusió, i al 9 es dóna la conclusió una vegada ja ha passat tot.

Escrit per: Sarai Navarro.
Revisat per: Sarai Navarro.