Recent Changes

En el primer capítol el narrador explica una mica la seva vida, com per exemple que esta fent una carrera i també presenta a l'Armengol que és un company on estudia amb ell. L'Armengol li diu al narrador que si vol anar a un lloc que es diu el Cafè de les Delícies i que allà potser trobarien a en Daniel Serrallonga, el qual el narrador ja tenia ganes de conèixer.
Però destacant més,destacan, el personatge
El narrador i l'Armengol l'insulten i es riuen a espatlles seves, prenent-li el pel.El narrador es dóna compte del que fa, però l'Armengol segueix perdent-li el respecte a en Daniel Serrallonga.
{http://www.vic.cat/uploads/Evolucio_Historica/antiga5.jpg} mossos d'esquadra del S.XIX

En aquest capítol podem veure que el narrador i el seu cosí van de caça a prop d'on viu en Serrallonga, aleshores s'apropen a sa casa i entren a veure si el troben. Pugen a la seva habitació però no troben a ningú. El narrador es fixa en l'habitació d'en Serrallonga i veu la seva obsessió pel General Prim. Tot està ple de quadres, fotos, etc,. Al narrador i al seu cosí els hi sembla graciós,curiós, i que té originalitat.
Mentre ells estan contemplant l'habitació algú comença a cridar lladres! lladres! i es quan arriben les germanes d'en Serrallonga: l'Adela i la Carolina. La Carolina es posa a xisclar com una boja, l'Adela al principi també però al instant es tranquil·litza, la Carolina en canvi no es tranquil·litza en tota l'estona. L'Adela els convida a que passin al menjador i aquí en aquest tros del capítol el narrador ens fa una descripció d'ella: una noia calmada, que fa goig de lluny, sensual, té una frescor esponjosa de la pell, bonica cabellera d'un ros tabac clar, ulls petits d'un gris verdós, una amplada excessiva del llavi superior de la mandíbula inferior tirada endavant, simpàtica, intel·ligent, dolça, té força pit, i té una manera de vestir exagerada.També descriu a la Carolina, què és tot al contrari.
Sandra Martínez.Armando Follones
Revisat per: Sarai Parada

El General Prim es l'ídol d'en Serrallonga.
En aquest capítol podem veure que el narrador i el seu cosí van de caça a prop d'on viu en Serrallonga, aleshores s'apropen a sa casa i entren a veure si el troben. Pugen a la seva habitació però no troben a ningú. El narrador es fixa en l'habitació d'en Serrallonga i veu la seva obsessió pel General Prim. Tot està ple de quadres, fotos, etc,. Al narrador i al seu cosí els hi sembla graciós,curiós, i que té originalitat.
de vestir exagerada.exagerada.També descriu a la Carolina, què és tot al contrari.
Sandra Martínez.
Revisat per: Sarai Parada

que ens explicanexplicant més detalladament va ser introduitintroduït pels autors
El naturalisme segons Josep Pla En aquest enllaç podem saber l'opinió de l'escriptor Josep Pla sobre el naturalisme, on també es pot llegir un fragment del llibre el quadern gris que ens pot servir d'exemple per saber com s'escrivia al naturalisme.(Miryam de Miguel).

vida i obraAquestobra Aquest enllaç et algunes il.lustracions.( NataliaNatàlia Aguilera Canet obra Aquesta páginapàgina explica com de l´autor yi et mostra obres literàries.( NataliaNatàlia Aguilera Canet )
Narcis
Narcís Oller Aquest vida del NarcisNarcís Oller, aixiaixí com en com a escriptor.(Miguel Blázquezescriptor.(Miquel Blàzquez Tomé)
Vida de Narcis OlleraquestNarcís Oller aquest enllaç ens vida de NarcisNarcís Oller i teatrals.(Miryam de Miguel).Miquel).

El major problema va ser la falta de republicans, la divisió d'aquests entre federalistes, volien estats autònms per crear un Estat de rang superior i unitaris, que volien un únic govern per a tot el país, va suposar un greu enfrontament.
PRESIDENTS
: Estanislao Figueras,Figueres, va ser
1873 : Francisco Pi i Margall, escollit el 11 de juny com a federalista, fins el juliol.
1873 : Nicolàs Slamerón, va governar de juliol a setembre.

l'inici del periodeperíode denominat Sexenni Democratic.Democràtic.
A la ambients populars, politicspolítics i militars
Hi havia una greu crisi econòmica fins i tot després de les pèrdues en la Guerra Hispano-Sudamericana i per onsevulga proliferaven els pronunciaments, com el que en 1866 va liderar Joan Prim, i com la revolta dels sergents a Sant Gil. En l'exili, liberals i republicans arribaven a acords en Ostende (1866) i a Brussel·les (1867) per promoure encara més desordres que conduïssin a un dràstic canvi de govern, no ja per substituir el president Narváez, sinó amb l'objectiu últim d'enderrocar a la mateixa Isabel II i expulsar-la del tron espanyol. La Reina i el mateix règim monàrquic s'havien convertit en focus de les crítiques sobre els principals problemes del país. A la mort de O'Donnell en 1867 es va produir una important migració de simpatitzants de la Unió Liberal a les posicions del front que propugnava l'enderrocament d'Isabel II i l'establiment d'un govern més eficaç per a Espanya.
El setembre de 1868, la sort de la corona ja estava decidida. Les forces navals amb base a Cadis , sota el comandament de Juan Bautista Topete Carballo, es van amotinar contra el govern d'Isabel II. El pronunciament ocorria al mateix lloc on s'havia aixecat en armes contra el seu pare el General Riego cinquanta anys abans. S'advertia llavors l'existència de moltes forces en joc: mentre els militars es manifestaven monàrquics i només pretenien substituir la Constituciói el monarca, les Juntes, més radicals, mostraven la seva intenció d'aconseguir una vertadera revolució burgesa, basada en el principi de la sobirania nacional. Convé assenyalar també la participació de grups camperols andalusos, que aspiraven a la Revolució Social.

{http://personales.larural.es/acm-almeria-exp2000/image052.jpg} Joan Prim i Prats,
General Prim (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola. Va ser president del consell de ministres entre els anys 1869 i 1870.
a capità. S eguidamentSeguidament va assaltar
Després del pronunciament liberal de la Granja els constitucionalistes es van dividir en conservadors i progressistes.Es va presentar a diputat per la província de Tarragona i va obtenir l’escó (1841).
Els conservadors el van enviar a Puerto Rico i allì fou anomenat capità general de Puerto Rico..
lloc. Prim desdedes de la rebel·lió
Estant en Roulschouck va conèixer la notícia del victoriós pronunciament liberal a Espanya (La Vicalvarada) i va tornar precipitadament. Prim es va oposar a la guerra, i se’l va acusar d'actuar així per haver-se casat amb una mexicana anomenada Francisca Agüero.
de cabo negrónnegrós i en
Entre 1864 i 1868 va executar el paper de conspirador liberal a Europa. Amb la mort de Leopoldo O'Donnell, i protegit pels sindicalistes (estiu de 1868), va ser l'ànima de la Revolució de Setembre de 1868, que va obtenir el derrocament d'Isabel II.
Al 19 Setembre, amb la col·laboració de Ruiz Zorrilla, Sagasta i altres líders polítics, va llançar el manifest (Espanya amb honor)

{http://www.uc3m.es/uc3m/inst/MU/publicaciones/Madrid/f_reina_isabel_II.jpg} Isabel II
1830: Va nèixernéixer Isabel II, dona podria heredarheretar el tro aquell dia l´ herederl´hereu al tro volien que l'herederl'hereu fos en
1833: Isabel II va rebre el tro, la seva mare ho va dirigir des de el 1833 fins el 1840, quan se’l va passar a Espartero, des de el 1840 fins el 1843, que Isabel II va ser declarada per fi major d’edat.
1851: Va firmar un tractat amb la Santa Sede, l’església va influir tant, que un grup de religiosos va comença a assessorar a la reina en assumptes polítics.
haver un atentatatemptat contra Isabel
1854: A conseqüències de les revolucions la reina va posar al mandat a Esparteri.
1859: Va nèixernéixer el seu XII.
1868: AquetAquest any hi acollits per NapoleoNapoleó III, rei
1870: Isabel II va abdicar a favor del seu fill Alfonso XII, futur rei d'Espanya.
d’abril del d'aquetd'aquest any a
Luque i Paula (luckeluck i pauUla)

DesdeDes de el capítol mort.Als primers càpítolscapítols en Serrallonga és curiós, estrabagant,extravagant, etc..i als
Aquests tres capítols venen a significar la conclusió de la novel·la.
8 es donadóna la conclusió, 9 es donadóna la conclusió
Escrit per: Sarai Navarro.
Revisat per: Sarai Navarro.